Informacions

Petició d'ajut per trobar persones detingudes o represaliades al llarg del període 1963-1977

Aquesta és una petició d’ajut en un convocatòria que aviat tindrà altres manifestacions, però en relació a la qual un seguit de membres de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics hem ofert la nostra agenda de contactes personals per anar avançant feina.

Es tracta del següent:

Com us haureu adonat totes les notícies que s'estan generant a propòsit del que es presenta com la "memòria històrica" del franquisme estan centrant-se en exclusiva en la repressió feixista exercida durant la guerra i els anys immediatament posteriors: fosses comuns, afusellaments i empresonament durant la guerra i als anys 40, venerables avis i avies explicant la seva experiència... Tot plegat abundant en la presumpta evidència segons la qual la dictadura és una etapa remota de la història, sortosament superada i deixada definitivament enrere per un present democràtic per al qual el feixisme és sols un trist record.

Jo crec que tots sabem que no és així.

I aquí ve la cosa per la qual us voldríem demanar un cop de mà.

A la darrera assemblea de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics es va decidir tirar endavant una iniciativa que, en el marc de la celebració del seu 30 aniversari, consistent en la convocatòria d’un acte públic no institucional de vindicació de la memòria de la “generació TOP”, és a dir de persones que van ser detingudes per la policia política i, sovint després de ser torturades, posades a disposició del Tribunal de Orden Público, el TOP.

Recordeu que el TOP va ser el tribunal dedicat a jutjar els delictes polítics entre 1963 i 1977. És cert que algunes persones, com jo mateix, vam continuar caient en mans de tribunals militars, però la immensa majoria de processats i processades ho van ser a través d’aquesta jurisdicció especial.

Estem buscant dades de més enrere, però us podem avançar que des de 1970 a 1975, el número de sumaris oberts pel TOP va ser de 14.178. L’any 1970, foren 1.358; el 1971, 1.361; el 1972, 1.695; el 1973, 2.065; el 1974, 3.382; el 1975, 4.317. En el moment de la seva clausura per ser substituït per l’Audiencia Nacional el número de sumaris oberts per un sols dels jutjats del TOP, el número 1, s’acostava als 2.600.

En absolut volem fer un acte de nostàlgia reparadora, ni res per l’estil. Del que es tracta és de retre homenatge als represaliats, però també de recordar que els responsables polítics, judicials i policials d’aquella repressió no sols van continuar i continuen en molts casos en actiu, sinó que no pocs d'ells han merescut reconeixements públics per la seva contribució a la “defensa de la democràcia”.

Haureu de reconèixer que les implicacions polítiques del nostre propòsit són d’una volada important, en la mesura què impliquen un sever qüestionament a propòsit de les condicions en les que es va produir l’anomenada transició democràtica i, més enllà, sobre si aquesta es va produir realment, si més no de la manera com ens ho han presentat oficialment.

Doncs bé, el que us demanem és que ens ajudeu a trobar persones detingudes o represaliades al llarg del període 1963-1977 –fins i tot si no haguessin arribat a ser processades- o familiars directes seves, de cara a aplegar el major nombre possible de destinataris directes de la convocatòria. No cal dir que s’acceptaran de bon grau incorporacions al nucli de persones que estem preparant aquest acte.

El que us demanem és que si sou una d’aquestes persones que busquem –víctimes del TOP o afins- escriviu-nos un missatge ageneraciotop@gmail.com. Si no ho sou, però teniu amics, parents o coneguts que ho siguin, feu-los arribar aquesta convocatòria i que ens escriguin a aquesta adreça. En qualsevol cas, reboteu aquest missatge a qui creieu adient.

Moltes gràcies.

Manuel Delgado

Penedesencs a la Segona Guerra Mundial

Fa exactament setanta anys, amb la invasió de Polònia, va començar la Segona Guerra Mundial.

És l’hora de recuperar la memòria dels penedesencs que van participar-hi. Busquem històries reals de veïnes i veïns, de qualsevol dels municipis del Penedès d’origen i d’adopció, que vagin viure aquest conflicte armat entre 1939 i 1945...

Llegir tot el document

Manifest de la mesa de catalunya de les entitats memorialistas

La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes, després de la publicació de la “Llei 52/07 de 26 de desembre de la Memòria Històrica”, entén que aquesta polèmica llei no ha recollit els punts fonamentals que havíem proposat des del punt de vista de les normes internacionals, els drets humans i la pròpia legislació espanyola, com ara: la condemna de l'aixecament militar contra la República legalment constituïda; la il•legalització de la dictadura feixista del General Franco; la nul•litat de les sentències dictades pels tribunals repressius; la reparació adequada a totes les víctimes de la repressió franquista; etc. Motiu pel qual som especialment crítics amb l’esmentada llei. Malgrat tot, aquesta Plataforma, amb visió de futur, considera l’anomenada Llei de la Memòria Històrica, com a punt de partida i en conseqüència ens esforçarem a continuar lluitant per aconseguir els tres puntals de la nostra reivindicació: la Veritat, la Justícia, i la Reparació, per a tots aquells que van donar la seva vida i el millor de la seva joventut en defensa dels principis democràtics i els valors de la Segona República.

Intervenció de l'historiador Ramon Arnabat al Via Fora de Vilafranca del Penedès,el dia 26 de novembre de 2007, en l'acte Fem Memòria!

Per tant, proposem:

• Donar suport totes les iniciatives que sorgeixin de les entitats i/o associacions, a fi de recuperar la Memòria Històrica Democràtica, sensibilitzant a la societat per a exercir el seu dret a saber la veritat de la recent Història del seu país; conèixer els valors pels quals van lluitar els seus progenitors; honrar a les víctimes del terrorisme feixista, com ho han fet els països del nostre entorn; recuperar els béns que els hi van ser confiscats injustament; dignificar les nostres ciutats, pobles i llogarets, retirant de les seves places i carrers els símbols franquistes; retornar als legítims representants de les nacionalitats històriques els documents que li van ser robats pels vencedors de la contesa civil (incivil); i qualsevol altra activitat relacionada amb el tema que tractem.
• La formació d'un seminari en el marc del Col·legi d'Advocats de Barcelona (superant l'etapa de debat polític durant la tramitació de la Llei), amb l'objectiu concret de realitzar un estudi tècnic-jurídic de la Llei 52/07 de 26 de desembre; incorporant al mateix a especialistes en Dret Internacional, Penal, Constitucional, i Administratiu, per tal de poder oferir un assessorament complet a jutges, fiscals, forenses, antropòlegs, advocats, víctimes i familiars, de manera que puguin procedir i realitzar les accions legals oportunes davant els tribunals de justícia espanyols i internacionals.
• Col·laborar tècnicament amb totes aquelles activitats que tinguin com objectiu fonamental la recuperació de la memòria: dels assassinats i enterrats en fosses comunes; dels immolats per la llibertat i per la República; dels guerrillers que van continuar lluitant per aquests valors; dels militars que defensaren i van ser fidels a la República; dels que van patir anys de presó per defensar les seves idees; dels obrers, religiosos, advocats, membres de la judicatura, intel·lectuals, estudiantes i ciutadans que van lluitar contra la dictadura franquista i van reivindicar els drets humans en circumstàncies difícils per la brutal repressió; de tots aquells que van patir d'alguna forma qualsevol tipus de coacció, judici i persecució per defensar els ideals democràtics; dels immolats en els camps d'exterminis nazi.
• Fomentar la unitat del moviment memorialista a nivell estatal, de manera que actuem de forma coordinada davant l'administració i davant els tribunals.
• Aconseguir la justa representació de la Mesa de Catalunya, pels mèrits aconseguits en la seva lluita i la sensibilització de la societat catalana, en el Memorial Democràtic.

Proyecto de Ley por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la Guerra Civil y la Dictadura. (10.10.07)

Exposición de motivos

El espíritu de reconciliación y concordia, y de respeto al pluralismo y a la defensa pacífica de todas las ideas, que guió la Transición, nos permitió dotarnos de una Constitución, la de 1978, que tradujo jurídicamente esa voluntad de reencuentro de los españoles, articulando un Estado social y democrático de derecho con clara vocación integradora.

El espíritu de la Transición da sentido al modelo constitucional de convivencia más fecundo que hayamos disfrutado nunca y explica las diversas medidas y derechos que se han ido reconociendo, desde el origen mismo de todo el período democrático, en favor de las personas que, durante los decenios anteriores a la Constitución, sufrieron las consecuencias de la guerra civil y del régimen dictatorial que la sucedió.

Pese a ese esfuerzo legislativo, quedan aún iniciativas por adoptar para dar cumplida y definitiva respuesta a las demandas de esos ciudadanos, planteadas tanto en el ámbito parlamentario como por distintas asociaciones cívicas. Se trata de peticiones legítimas y justas, que nuestra democracia, apelando de nuevo a su espíritu fundacional de concordia, y en el marco de la Constitución, no puede dejar de atender...

Llegir tot el document

Llei del Memorial Democràtic

LLEI 13/2007, del 31 d’octubre, del Memorial Democràtic.

Llegir tot el document

Text de l’avantprojecte de llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista

L’article 54 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que «la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques» i, al mateix temps, insta a adoptar totes «les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya» i insta també al «reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència».

Llegir tot el document

VIOLÈNCIA, REPRESSIÓ I JUSTÍCIA A CATALUNYA (1936-1975)

Declaració d'historiadors i juristes sobre la violència durant la guerra civil i el franquisme

6/6/2007

Jornada
Violència, repressió i justícia a Catalunya (1936-1975)
[FUNDACIÓ CARLES PI I SUNYER. BARCELONA, 6 DE JUNY DE 2007]

Darrerament proliferen escrits i intervencions públiques sobre la violència durant la guerra civil i la dictadura franquista, mancades d’informació seriosa i, sovint, amb una clara voluntat d’intoxicació política. Per aportar rigor al debat públic, els historiadors i juristes que hem participat a la Jornada Violència, repressió i justícia a Catalunya (1936-1975) hem arribat a les següents conclusions:

1.- Violència a la rereguarda republicana. La Segona República fou un règim democràtic i legítim, en els anys d’ascens dels feixismes a Europa, quan molts, tant a la dreta com a l’esquerra, propugnaven i practicaven la violència. Però sense la insurrecció militar de juliol de 1936 no hi hauria hagut ni guerra civil ni l’explosió de violència, que significà un salt qualitatiu i quantitatiu no comparable als desordres anteriors. Les institucions republicanes i, sobretot, la Generalitat, van condemnar públicament els assassinats i les represàlies i, tot i el seu afebliment, van esforçar-se a posar fi a aquella situació amb mesures judicials, regularitzant i adaptant l’administració de justícia als temps de guerra, i facilitant la sortida del país de milers de persones que estaven en perill. Una part de la violència va ser exercida per militants i grups integrats en organitzacions polítiques i sindicals i, per tant, no va ser del tot espontània. Però de cap manera aquest esclat de violència és imputable a les institucions republicanes.

2.- Violència a la rereguarda franquista. Si la violència a la reraguarda republicana va néixer i créixer enmig d’un atac directe contra el poder republicà, la violència franquista va ser consubstancial als objectius antidemocràtics dels sediciosos, que acabaran inscrivint-se en el marc dels projectes de creació d’un nou ordre feixista europeu. Fou, per tant, una violència dissenyada i executada des del poder emergent per depurar la societat, eliminant la denominada Anti España. A la vegada, aquest poder emparà i legitimà la violència «de base» de diferents grups polítics i socials. En cap moment, ni les autoritats militars, ni les civils, ni les eclesiàstiques del nou Estat franquista denunciaren la violència ni procuraren posar-li fi.

3.- Violència a la postguerra. Finalitzada la guerra, i amb el franquisme configurat com una dictadura totalitària, la violència contra qualsevol forma de dissidència i d’oposició quedà institucionalitzada en un formidable aparell repressiu, que només va desaparèixer amb la fi de la dictadura. Aquest aparell, que incorporà normes penals retroactives i practicà la tortura amb total impunitat, es va convertir en un signe d’identitat bàsic del règim i, alhora, en una condició essencial per assegurar la seva estabilitat. La dictadura franquista vulnerà, fins als seus darrers dies, els drets humans i les llibertats civils bàsiques en qualsevol societat democràtica.

4.- Reflexió final. Per tot el que hem dit, considerem inacceptable l’actitud dels qui ara reaccionen aïradament contra tot intent de treure de l’oblit i retornar la seva dignitat a les víctimes de la violència franquista. És significatiu que aquells que mai no han condemnat la dictadura ara s’oposin a aquesta política de reconciliació i de justícia, amb el pretext que és furgar en velles ferides. En aquest sentit, és particularment lamentable la campanya de l’episcopat espanyol de cara a les beatificacions o canonitzacions massives anunciades per a l’octubre vinent a Roma. Cal recordar que la política desenvolupada pel règim franquista de només reconèixer les víctimes de la denominada Causa Nacional i la seva utilització de forma venjativa, va comportar la negació d’una autèntica voluntat de reconciliació.

Després de gairebé trenta anys de democràcia, és hora que les institucions promoguin el reconeixement, la memòria i la reparació de totes les víctimes de la dictadura franquista; alhora, fent ús d’un autèntic esperit de reconciliació, també han de curar pel respecte i la memòria d’aquells ciutadans que, per raons de condició social, opció ideològica o creences religioses, van ser víctimes de la violència desfermada com a reacció a la sublevació del 18 de juliol de 1936.

Barcelona, 12 de juny de 2007

Signen:

Marc Carrillo (Universitat Pompeu Fabra, UPF)
Josep Lluís Martin Ramos (Universitat Autònoma de Barcelona, UAB)
Conxita Mir (Universitat de Lleida, UdL)
Carme Molinero (UAB)
Pelai Pagès (Universitat de Barcelona, UB)
Hilari Raguer (historiador, monjo benedictí)
Borja de Riquer (UAB)
Manel Risques (UB)
Joan M. Thomàs (Universitat Rovira i Virgili, URV)
Francesc Vilanova (UAB-Fundació Carles Pi i Sunyer)
Pere Ysàs (UAB)
Pere Anguera (URV)
Laia Arañó (Fundació Carles Pi i Sunyer)
Genís Barnosell Jordà (UdG)
Jaume Barrull (UdL)
Mireia Capdevila (Fundació Carles Pi i Sunyer)
Joan B. Culla (UAB)
Xavier Domènech (UAB)
Àngel Duarte (UdG)
Montserrat Duch (URV)
Maximiliano Fuentes Codera (UdG)
Pere Gabriel (UAB)
Ferran Gallego (UAB)
Àngel Garcia Fontanet (magistrat, Fundació Carles Pi i Sunyer)
Anna M. Garcia Rovira (UdG)
Antoni Gavaldà (URV)
Carlos Jiménez Villarejo (jurista)
Salomó Marquès (UdG)
José Antonio Martín Pallín (magistrat, Tribunal Suprem)
Andreu Mayayo (UB)
Aram Monfort (UAB)
Francisco Morente (UAB)
Josep M. Roig Rossich (URV)
Joan Sagués (UdL)
Anna Sallés (UAB)
J. Sánchez Cervelló (URV)
Ricard Vinyes (UB)

www.pisunyer.org

Un compromís ètic inajornable La llei de la Memòria Democràtica

Han transcorregut gairebé cinc anys des què el Congrés dels Diputats va condemnar el cop militar que, l’any 1936, va determinar la guerra civil i la posterior implantació de la Dictadura.
Han passat tres anys des què el Govern central va decidir estudiar “la situació dels que, com a conseqüència del seu compromís democràtic, van patir actuacions repressives durant la guerra civil i el franquisme i fins la restauració de les llibertats democràtiques”.
Ha transcorregut un altre any des què el Govern central va presentar el Projecte de Llei del que ja no s’anomena, com s’havia fet, “per a la recuperació de la memòria històrica”.
El Projecte, manifestament insuficient, continua sense tramitar-se quan està a punt d’esgotar-se la legislatura.
El nostre Estat social i democràtic de Dret, la societat democràtica, les associacions cíviques i, sobre tot, les víctimes “que van patir la repressió de la dictadura franquista” ja no poden esperar més.
El Govern i els Grups parlamentaris han de saber que si durant els propers mesos el Projecte, abastament reformat, no s’aprova, no hauran volgut, com diu el Preàmbul, “tancar les ferides encara obertes entre els espanyols”.
L’aprovació de la Llei és la condició per superar definitivament situacions discriminatòries que encara pateixen el que “havent-se esforçat per aconseguir un règim democràtic” van ser injustament perseguits i sancionats, fins i tot, fins a perdre la vida.
El Govern i les forces polítiques saben que no seran reparats i rehabilitats fins que no s’adoptin les “mesures legals”anunciades l’any 2004. Fins aleshores, no podran ser considerats ciutadans de ple dret.
Per tot això, reclamen del Govern i de tots els Grups parlamentaris la tramitació i aprovació de la Llei sempre que s’ajusti a les següents exigències mínimes:

Ja no hi pot haver més dilacions. Només el compliment d’aquestes mínimes exigències serà el signa que el Govern i els partits amb representació parlamentària tenen una autèntica voluntat de respondre als compromisos contrets i reparar el deute històric de la democràcia amb els que amb més esforç i amb més sacrifici van contribuir a restaurar-la.

Promotors del Manifest...

Declaració pública de la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialístiques

Les entitats que formem part de la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes en referència al pre-acord fet públic pels grups parlamentaris del PSOE i IU-ICV sobre la coneguda com a “Llei de la Memòria Històrica”, manifestem que:

El considerem insuficient i ens reafirmem en els objectius establerts en el “Manifest en contra del Projecte de Llei de la memòria del govern espanyol” de 18 de novembre de 2006 signat per més de 120 entitats d’arreu de l’Estat espanyol. Les entitats de la Mesa de Catalunya valorem els esforços que s’estan fent per aconseguir una bona llei i ens declarem obertes al diàleg.

Exigim a l’Estat, com ho ha fet Alemanya i França, que assumeixi la responsabilitat en el deure de reconeixement i reparació de les víctimes de tota mena d’accions repressives. El Govern ha de dictar les disposicions legals necessàries perquè la nul·litat dels processos del franquisme es produeixi de manera general sense necessitat que les persones afectades hagin de patir un procés llarg i penós.

Demanem que l’Estat signi la Convenció per la imprescribiliat dels delictes contra la humanitat de les Nacions Unides de 1968.

Cal reconèixer totes les víctimes que van patir la repressió del règim feixista, tant a l’interior com a l’exili.

Que ens reafirmem en reclamar que es declari de manera expressa la condemna i la il·legalitat de la dictadura de Franco.

Aquesta llei no es pot fer d’esquena a les entitats i persones afectades, i més havent-hi un compromís públic. Entenem que el procés d’elaboració de la llei s’ha de fer de manera participativa donant veu a les diverses entitats memorialistes de tot l’Estat.

Fem una crida a totes les forces polítiques de Catalunya i de la resta de l’estat a continuar negociant, conjuntament, la millora substancial del projecte de llei fins que es faci un reconeixement de la condició de víctimes i la reparació jurídica i econòmica que els correspon.

Per últim, fem una crida també a totes les entitats cíviques que se sumin a l’exigència d’una llei justa i reparadora que serveixi per aprofundir en els valors republicans i en la democràcia al nostre país.

a Barcelona, 14 de maig de 2007

Manifest en contra del "Projecte de Llei de la Memòria" del Govern espanyol

Les entitats sotasignants, totes elles vinculades directament a la recuperació de la memòria històrica i democràtica, amb seu social en diferents localitats de l'Estat espanyol, un cop analitzat el contingut de l’anomenat "PROJECTE DE LLEI PER LA QUAL ES RECONEIXEN I AMPLIEN DRETS I S'ESTABLEIXEN MESURES EN FAVOR DELS QUI VAN PATIR PERSECUCIÓ O VIOLÈNCIA DURANT LA GUERRA CIVIL I LA DICTADURA", que el govern espanyol ha fet arribar recentment al Congrés dels Diputats, manifestem:

- Que reclamem un projecte de llei en què es declari de manera expressa la il·legalitat de la dictadura de Franco originada per un cop d'estat contra un govern legítim, democràticament constituït.

- Que, en conseqüència, han de deixar-se sense validesa legal les decisions repressives derivades de l'entramat jurídic del franquisme. Reclamem l'anul·lació dels judicis sumaríssims.

- Que és necessari un reconeixement legal de totes les víctimes que van patir l'acció repressiva del règim de forma directa a l'interior, o que van haver de quedar-se forçosament en l'exili.

- Que saludem i donem suport a les iniciatives que fins ara s'han pronunciat en aquesta línia i que es concreten en les següents:

Per tot això, vam rebutjar el contingut d'aquest projecte de llei i vam sol·licitar que es reelabori de manera participativa, tenint en compte les propostes consensuades pel conjunt d'entitats que ens dediquem a la recuperació de la memòria històrica i democràtica a tot l'Estat.

De la mateixa manera, fem una crida a totes les entitats i organitzacions a donar suport a aquest Manifest i instar a les coordinadores territorials a realitzar una trobada de caràcter estatal per a unificar propostes i plantejar les actuacions unitàries que es considerin necessàries.

Barcelona, 18 de novembre de 2006

Ver Manifesto en Castellano, Galego y Euskara

Entitats adherides finsa al moment:

Comunicat de l’Institut d’Estudis Penedesencs impulsor del projecte Tots Els Noms (el penedès, 1931-1978) davant la discussió del projecte de llei de la memòria històrica per part del Congrés de Diputats

L’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) que impulsa el Projecte de recerca i divulgació històrica Tots els Noms (El Penedès, 1931-1978) vol donar a conèixer la seva posició respecte del "Proyecto de Ley por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la Guerra Civil y la dictadura", que s’està discutint en el Congrés de Diputats

La posició de l’IEP està avalada i justificada pel treball que, durant els darrers anys, ha vingut realitzant a les tres comarques penedesenques en favor de la recuperació de la memòria històrica; així com en la Resolució 89/VII del Parlament de Catalunya sobre la declaració de nul·litat de les causes contra els represaliats de la Guerra de 1936-1939 i la postguerra (18 de juny de 2004); la resolució 47/133 de l’Assemblea General de la ONU: Declaració sobre la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades (18 de desembre 1992); l’informe d’Amnistia Internacional: España: poner fin al silencio y a la injusticia. La deuda pendiente con las víctimas de la Guerra Civil española y del régimen franquista (18 de juliol de 2005); l’Informe NIZKOR: Entre la cobardía moral i la ilegalidad (1 de setembre de 2006); i les diverses mnanifestacions públiques realitzades per les associacions que treballen arreu en favor de la recuperació de la memòria històrica:

La Junta Directiva de l’Institut d’Estudis Penedesencs vol manifestar públicament que:

• El projecte de llei sobre la Memòria Històrica que discuteix la comissió del Congrés de Diputats està molt allunyat, tant de les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya, com de les esperances posades en el treball que havia d’efectuar la “Comisión Interministerial para el estudio de las víctimas de la guerra civil y el franquismo”, i de les demandes de les diverses associacions per a la recuperació de la Memòria Històrica.
• Esperonem els grups parlamentaris perquè en els tràmits del Congrés dels Diputats siguin capaços de reconduir el projecte de llei i que aquest finalment sigui una Llei de la Memòria Històrica d’ampli contingut i de consens, especialment, pel que fa a la inclusió de la declaració de nul·litat de les causes generals i dels consells de guerra instruïts contra els represaliats de la Guerra de 1936-1939 i la postguerra consegüent, d'acord amb el compromisos humanitaris del govern, i del que ha demanat el Parlament de Catalunya (Resolució 89/VIII). Per tant demanem:
  • Que s’adoptin les mesures necessàries encaminades a la conservació i la catalogació en els arxius que correspongui, d'acord amb l'origen, dels expedients i els sumaris instruïts pel bàndol insurrecte i, posteriorment, per la dictadura contra els represaliats de la Guerra Civil espanyola i de la postguerra, i a la garantia d'accés, consulta i obtenció de còpies dels dits sumaris i expedients a les famílies, als estudiosos i a tothom que hi tingui un interès legítim.
  • Que s’adoptin les mesures adequades per a decretar la nul·litat de tots els judicis i les sentències subsegüents dictades a l'empara de l'anomenada Instrucción de la causa general i del Tribunal del Honor y Jurisdicciones Antimasónicas y Anticomunistas, i que es declari el caràcter il·legítim d'aquells tribunals i de les normes en què s'emparaven.
• Que la Llei reconegui sense embuts el caràcter dictatorial del règim franquista i la seva il·legalitat, tal i com ho ha fet el Parlament Europeu amb data de 4 de juliol de 2006. De manera que, a més de la reparació moral i la indemnització econòmica pertinent de totes les víctimes, es deixi clar el fet il·lícit que les va convertir en víctimes. L’estat, a més, ha d’aportar recursos efectius en relació al seu dret a la veritat, la justícia i la reparació, i la formulació de totes les mesures apropiades i necessàries per acabar amb aquesta situació de prolongada injustícia (indemnització per a totes les víctimes que van patir privació de llibertat i localització, senyalització i exhumació si s’escau de les foses comunes on foren sepultats molts afusellats, durant la Guerra Civil i el Franquisme).
• Que la llei potenciï polítiques de la memòria que fomentin el valors democràtics, per tal de millorar la qualitat del sistema polític, social i cultural del nostre país. Polítiques que garanteixin la memòria col·lectiva respecte dels crims i abusos greus comesos durant la Guerra Civil i el règim franquista, afermant el dret a saber i el deure de no oblidar com a patrimoni de les actuals i noves generacions.

En resum, l’Institut d’Estudis Penedesencs vol que la Llei de la Memòria Històrica que s’està discutint al Congrés de Diputats garanteixi el dret de les víctimes i els seus familiars a saber, a disposar de recursos efectius, a la justícia (exhumació de cadàvers, adequació d’espais, ...) i a obtenir reparació (ajudes econòmiques, reconeixements morals i polítics, retorn requises, nul·litat dels judicis). Tot plegat per garantir el dret col·lectiu a la memòria col·lectiva que té molt a veure amb el dret a conèixer la veritat i amb el deure de recordar

El Penedès, desembre de 2006

Connexió d'usuari

Usuari: Contrasenya:

Registra't

Galeria de fotos | Biografies | Activitats | Noticies | Enllaços | Mapa del web | Qui som | Contacte | Informació legal | Disseny web

© 2005 - 2010 Institut d´Estudis Penedesencs - Per contactar amb nosaltres utilitzi aquest  formulari de contacte - Telèfon: 93 892 19 79